Multilingüisme familiar en llengües mitjanes
Autor:
Moroni, A. S
Fecha:
2022Palabra clave:
Revista / editorial:
Revista de Llengua I Dret-Journal of Language and LawCitación:
Sanchez Moroni, Andreia. (2022). Multilingüisme familiar en llengües mitjanes. Recensió de BastardasBoada, Albert, Boix-Fuster, Emili, i Torrens-Guerrini, Rosa. (eds.). (2019). Family Multilingualism in Medium-Sized Language Communities. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 77, 283-285. https://doi.org./10.2436/rld.i77.2022.3823Tipo de Ítem:
Articulo Revista Indexada
Resumen:
Com el títol de l’obra indica, aquesta publicació, editada pels professors de la Universitat de Barcelona
Albert Bastardas-Boada, Emili Boix-Fuster i Rosa Maria Torrens-Guerrini, amb la contribució d’altres deu
autors, dona a conèixer el resultat de recerques sobre multilingüisme en el context familiar de llengües
mitjanes. És, doncs, una mirada a partir de la perspectiva sociolingüística, que dona continuïtat als estudis
sobre llengües en contacte.
Les llengües mitjanes es defineixen per criteris demogràfics, és a dir, són llengües parlades entre un i vint-icinc milions de persones. Geogràficament, la major part de les dades presentades es van generar a Catalunya
(és el cas de Bastardas-Boada, Boix-Fuster i Paradís, Bernat i Baltrons, Torrens-Guerrini i Laborda Gil), tot i
que quatre capítols ens condueixen a Dinamarca (Larsen i Maegaard), Lituània (Markova), República Txeca
(Özörencik i Hromadová) i el Regne Unit (Stacey i Soler). Les llengües en contacte amb les llengües pròpies
de cadascun d’aquests llocs amplien el panorama i hi inclouen altres idiomes europeus, com el francès, l’italià,
l’alemany, el finès o el grec. Però també hi ha dades d’informants d’altres llocs del món, com Llatinoamèrica
(parlants de castellà i portuguès) o parlants de xinès o rus. Així doncs, no deixa de ser un fragment centrat en
Europa, divers i actual, que dialoga amb tendències migratòries de les últimes dècades.
Ficheros en el ítem
Nombre: multilingüisme_familiar_en_llengües_mitjanes.pdf
Tamaño: 405.5Kb
Formato: application/pdf
Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(es)
Estadísticas de uso
| Año |
| 2012 |
| 2013 |
| 2014 |
| 2015 |
| 2016 |
| 2017 |
| 2018 |
| 2019 |
| 2020 |
| 2021 |
| 2022 |
| 2023 |
| 2024 |
| 2025 |
| Vistas |
| 0 |
| 0 |
| 0 |
| 0 |
| 0 |
| 0 |
| 0 |
| 0 |
| 0 |
| 0 |
| 0 |
| 43 |
| 53 |
| 40 |
| Descargas |
| 0 |
| 0 |
| 0 |
| 0 |
| 0 |
| 0 |
| 0 |
| 0 |
| 0 |
| 0 |
| 0 |
| 1 |
| 26 |
| 13 |
Ítems relacionados
Mostrando ítems relacionados por Título, autor o materia.
-
Um oceano, dois celulares e quatro gerações: interatividade familiar a partir de lives de português língua de herança no Instagram
Moroni, A. S; Moroni, A. S (Anais do VIII Simpósio Internacional de Inovação em Mídias Interativas. PANORAMAS 2021, 2021)Se presenta un relato de experiencia sobre el impacto de lives de Instagram en la interactividad de cuatro generaciones de una misma familia en la pandemia del COVID-19, entre marzo y junio de 2020, en Brasil, donde se ... -
Olimpíadas do Português como Língua de Herança: relato de experiência e desafios
Moroni, A. S; Vizentini, M. M; Tanaka, L. M; McCarthy, R. P (Revista Horizontes de Linguística Aplicada, 2023)O presente artigo busca contextualizar as I e II Olimpíadas do Português como Língua de Herança (OPLH), um concurso cultural promovido pelo governo brasileiro em 2021 e 2022 para crianças e adolescentes de origem brasileira ... -
Desejo de conciliação e lugar de fala: discutindo conceitos para a atuação de formadores de português como língua não materna
Moroni, A. S (Platô – Revista do Instituto Internacional da Língua Portuguesa, 2021)formadoras que atuam em contexto de português como língua não materna (PLNM). Conceitua-se o que é PLNM e como a proposta de se gerar conhecimento sobre o português em contextos plurilíngues se relaciona com o discurso ...





